
Parc Natural de la Muntanya de Montserrat
Aquesta meravella geològica presenta cims molt populars, com el monòlit del Cavall Bernat, de 1.100 metres d'altitud i objecte de nombroses anècdotes i llegendes. Un altre cim destacat és el de Sant Jeroni, que arriba als 1.236 metres, i des d'on es pot gaudir d'una vista panoràmica excepcional que abasta des dels Pirineus fins al mar i l'illa de Mallorca, si la boira i els núvols ho permeten.
És un espai protegit per la seva riquesa natural, cultural i paisatgística que hem de preservar i respectar. La muntanya de Montserrat i els seus voltants ocupa una extensió de més de 7.500 hectàres, 1.765 de les quals són Reserva Natural dins d'unes 3.483 hectàres de Parc Natural.
El Patronat de la Muntanya de Montserrat és lòrgan rector i gestor del parc Natural. El Bruc, el Marganell, el Monistrol i el Collbató són els portals d'entrada al massís montserratí. La participació i la implicació d'aquests municipis, l'Abadia de Montserrat i altres petits propietaris fa possible millorar dia rere dia aquest esplèndid espai natural.
Flora
Una vegetació rica en diversitat
Com passa amb la fauna, la Muntanya de Montserrat és llar de vegetació típicament mediterrània. A la major part de la muntanya domina l'alzina, encara que ha patit la pressió humana per ser una font molt important de combustible.
A les canals i cingleres de la cara nord trobem el teix, el grèvol i diversos arbres caducifòlis com l'oró o els avellaners.
Als roquissars apareix la corona de reina, endèmica de Montserrat i Sant Llorenç del Munt i la caragola, endèmica de la Catalunya Central, així com l'orella d'ós, relicte d'èpoques glaceres.
Fauna
Una fauna difícil d'observar
A Montserrat abunden les espècies pròpies dels ambients mediterranis, el relleu de la muntanya, però, complementa la població faunística amb un ampli ventall d'espècies que troben a Montserrat unes condicions específiques òptimes: la verticalitat, les condicions més fredes i humides de les parts altes i les més càlides i seques del vessant sud o la presència de sòls esquelètics a les crestes i els cims de les agulles.
Entre les espècies més freqüents hi ha el porc senglar, la guineu, la fagina, la geneta, el teixó, l'esquirol, el tudó, el pit-roig, la serp d'escala, el gripau comú i la salamandra.
Dels penyals i cingleres destaquen l'àliga cuabarrada, l'aufrany, el falcó pelegrí, el mussol reial i la cabra salvatge, introduïda a mitjans dels anys noranta i que actualment compta amb una població de 200 exemplars.